Les meduses són habitants increïbles d’aigües marines i oceàniques, que són els animals més senzills del nostre planeta. No tenen cervell, però tenen dos sistemes nerviosos. A més, aquestes criatures inusuals són capaces de respirar amb tot el seu cos, que és almenys un 95% d’aigua.
Fins ara, els científics han descobert més de 3000 espècies de meduses. Es diferencien no només, per exemple, per la mida, sinó també per l’esperança de vida. Algunes meduses viuen només de 3-5 hores, d’altres, diversos anys. No obstant això, hi ha una espècie especial d’aquestes criatures marines anomenada Turritopsis dornii. Hi ha la suposició que aquestes meduses són capaces de viure per sempre.
A partir dels testicles apareixen meduses. Originàriament són larves anomenades planules. En aquesta fase de desenvolupament, les meduses són com ciliats de sabatilles, que suren sense rumb a les aigües de l’oceà o del mar. Al cap d’un temps, la planula s’enganxa a la part inferior o a la roca, després de la qual cosa es desenvolupen poc a poc pòlips que semblen coralls translúcids o completament transparents. A poc a poc, el pòlip es transforma en èter, que després es converteix en una medusa. Els científics suggereixen que l’esmentada espècie Turritopsis dornii és capaç de passar per les etapes del desenvolupament en l’ordre oposat.
Les meduses poden posar més de 30.000 ous alhora. Després que l’embragatge sigui fecundat pel mascle.
Les sorprenents criatures van rebre el seu nom en honor de Medusa la Gorgona, un monstre dels antics mites grecs. Els experts suggereixen que els habitants de les aigües profundes van aparèixer abans que els dinosaures.
Algunes espècies de meduses tenen 24 ulls. En aquest cas, en un parell, un ull mira cap amunt o recte, l’altre cap avall o cap enrere. Això permet a les meduses controlar tot l’espai al voltant amb la seva mirada. Aquesta visió permet a les criatures caçar amb èxit, amagar-se dels enemics i navegar fàcilment per l'aigua.
Les característiques de l’estructura corporal permeten que les meduses visquin a una profunditat de 10 quilòmetres. Com a regla general, aquests animals tenen un estil de vida passiu. Solen seguir el corrent. No obstant això, en determinades circumstàncies, les meduses poden nedar soles. Per fer-ho, treuen aigua al seu cos, que després "escupen bruscament".
Entre les espècies de meduses conegudes per la ciència, hi ha moltes verinoses. El més perillós és la vespa marina. El seu verí enverina el cos d'una persona o d'un altre animal en qüestió de segons. La criatura viu a prop d’Austràlia, també la podeu conèixer al sud-est asiàtic. La longitud dels tentacles de la vespa marina supera els 3 metres. Fins i tot un toc lleuger sobre el cos d’aquesta medusa garanteix cremades greus a la pell, dolor extret i molèsties a llarg termini.
Un fet sorprenent: les meduses verinoses segueixen sent mortals per a altres éssers vius fins i tot quan són llançades fora de l’aigua a la costa. A més, algunes meduses, fins i tot després de la seva mort, poden intoxicar-se amb verí si les toqueu.
Aquests animals insòlits viuen a tots els oceans del nostre planeta. La medusa més gran és l’àrtica. El diàmetre de la seva cúpula és com a mínim de 2 metres i la longitud dels tentacles arriba als 40 metres.
Les meduses no solen existir soles. Com a regla general, es reuneixen en grups, el nombre dels quals de vegades arriba als 2000-3000 individus. Aquestes congestions de criatures marines s’anomenen eixams.
Als països asiàtics, aquestes criatures es consideren una delícia. Al Japó, les meduses sovint es crien a casa, guardades en aquaris. A tot el món, des de l’Edat Mitjana, les meduses i el seu verí s’utilitzen en medicina alternativa. Per exemple, alguns animals s’utilitzen per fabricar drogues que tenen un efecte laxant. I a partir dels verins fabriquen tintures que alleugen les malalties que afecten el sistema respiratori, en particular els pulmons.
