Els micos són animals més propers als humans pel que fa a la seva estructura corporal. Des del punt de vista de la zoologia, tots els representants de l’ordre dels primats s’anomenen micos. Els primats són superiors a la resta d’animals només pel seu enginy. Pel que fa a l’olor, l’oïda i la vista, en els primats no es desenvolupen de la millor manera.
Instruccions
Pas 1
La zoologia moderna divideix tots els micos en dos grups. El primer grup són els primats del Vell Món i el segon són els primats del Nou Món. El primer grup inclou micos que viuen a l’Àfrica i Àsia i el segon inclou primats d’Amèrica Central i del Sud. Cadascun d’aquests grups té els seus propis trets distintius. Per exemple, els primats del Nou Món tenen cues que els permeten agafar-se als arbres mentre es mouen. El nas d’aquest tipus de micos és ample. Els representants del Vell Món, al contrari, sovint no tenen cua i, si n’hi ha, no proporciona cap ajuda al seu amo. El nas dels primats asiàtics i africans és molt estret. Els dos grups d'animals inclouen més de 160 espècies diferents de micos.
Pas 2
Els primats més brillants del Nou Món són els micos, els caputxins, els tamarins, els micos llaners, els micos nocturns i mussols, els micos aulladors, els titís, els titís, etc. Els primats d’Amèrica del Sud i Central no són tan nombrosos i diversos com els micos del Vell Món, ja que només n’hi ha unes 56 espècies. A Àfrica i Àsia, potser hi ha el nombre més gran de primats de tota mena: els científics tenen més de 135 espècies d’aquestes criatures. Tots els primats s’agrupen en grans categories: colobus, babuí, macac, mandril, etc. Hi ha una altra categoria de micos del Vell Món que inclou només cinc superfamílies d’aquests primats. Es diuen grans simis, o hominoides.
Pas 3
Els grans simis inclouen ximpanzés, goril·les, orangutans, gibons i bonobos (ximpanzés pigmeus). Els zoòlegs atribueixen aquests primats a la superfamília dels micos de nas estret. L’estructura del seu cos és similar a l’estructura del cos humà, cosa que ens permet parlar d’aquests primats com a antropoides. Aquests primats no tenen cua ni callos isquials. Tampoc tenen bosses per a les galtes. Una característica de tots els grans simis rau en el seu mode de locomoció: en lloc de moure’s amb totes les extremitats, aquests animals es mouen per sota de les branques, principalment amb l’ajut de les extremitats superiors. Això va provocar certs canvis anatòmics en el cos del primat: els seus braços es van fer flexibles i llargs i la caixa toràcica va ser aplanada. Tots els representants de la superfamília dels grans simis poden plantar-se sobre les extremitats posteriors, alliberant-se les mans. Es caracteritzen per desenvolupar expressions facials, així com per la capacitat d’analitzar i pensar.
