Sovint primer tenim mascotes esponjoses i, de sobte, ens trobem amb el paper d’animals de companyia, i el gat o el gat se senten com un propietari de ple dret de l’apartament. Per evitar problemes d’aquest tipus, el gatet s’ha de criar correctament.
En primer lloc, la mascota necessita un nom. No es tracta d’un homenatge a la moda ni a les tradicions, sinó una acció completament útil necessària per criar un animal. El gatet s’ha de trucar pel seu nom quan l’acaricies o l’alimentes. Quan castigueu un animal, no podeu anomenar-ne el sobrenom, perquè en aquest cas el gatet considerarà el seu nom com una paraula abusiva associada al càstig.
Quan la vostra mascota s’alleuja en un lloc equivocat o afina les urpes als mobles, s’ha de castigar immediatament. La paraula clau aquí és immediata, perquè els gats tenen poca memòria. Amb el pas del temps, el gatet ja no podrà connectar el seu càstig amb la falta. No castigueu l’animal amb violència física ni llançant una sabatilla: compareu la mida i la mida del gatet.
Imagineu-vos ara que una sabatilla gegant us vola. El millor és ruixar aigua sobre el causant de problemes o fer alguna acció forta, com deixar caure les claus a terra, picar de mans fort, etc. Un càstig acceptable és fer clic al nas, tot i que pot ser una mica dolorós per a un gatet.
No deixeu passar el gatet amb tots els seus capricis només perquè és bonic i esponjós. Decidiu què no permetreu a l'animal i mantingueu el terreny fins al final.
Si el gatet demana quan la família està asseguda a la taula, hauríeu d’ajornar el temps d’alimentació mitja hora abans del sopar familiar. Per descomptat, alimentar l’animal de la taula no val la pena. Si el gat no menja el seu menjar, no cal afanyar-se a oferir-li altres aliments. És possible que només sigui capritxós. Espereu un o dos dies. Si el gatet encara no ha tocat el menjar, canvieu-lo.
