Les llebres i els conills pertanyen a la mateixa classe de lagomorfs i tenen molt en comú en l’estructura fisiològica. Tot i això, les diferències entre elles no són tan petites com sembla. A més, ni tan sols es creuen entre si.
És necessari
Conill llebre
Instruccions
Pas 1
Si heu de comparar directament dos adults, que clarament no pertanyen a la mateixa espècie, poseu-los un al costat de l’altre i examineu-los acuradament. La llebre, per regla general, és més gran que el conill, la seva longitud corporal mitjana és d’uns 60 cm, mentre que la del conill és d’uns 40 cm. La llebre té les orelles i les potes més llargues, especialment les potes posteriors. A la fugida, la llebre pot llançar les potes del darrere per darrere, però el conill no sap com fer-ho.
Pas 2
Si teniu l'oportunitat d'observar una persona durant molt de temps, observeu el color. Els conills a l’hivern i a l’estiu tenen el mateix color; durant la muda no canvien de color. Les llebres s’enfosqueixen a l’estiu i s’il·luminen a l’hivern; el procés de la seva muda s’associa fisiològicament a un canvi de color.
Pas 3
Havent ensopegat amb un forat des d’on surt un musell d’orella (llebre o conill?), Assegureu-vos que és un conill. Les llebres salvatges no construeixen caus i no hi crien descendència. Però els conills salvatges són animals excavadors, d’aquí les diferències en l’estructura corporal.
Pas 4
En veure una llebre o un conill embarassada, parar atenció a la temporada. Les llebres paren cadells des de mitjans de primavera fins a mitjans de tardor, mentre que els conills es reprodueixen tot l'any. En els conills, el període de gestació és de 45 dies, i en el conill és una vegada i mitja menys, només un mes.
Pas 5
Els nadons molt petits també són fàcils de distingir entre ells. Els conills acabats de néixer estan nus i cecs, durant les dues primeres setmanes la mare els alimenta amb la seva llet. La llebre deixa els seus fills gairebé immediatament, les llebres neixen madures, esponjoses, vistes i poden alimentar-se per si soles d’herba.
Pas 6
Si vau decidir domesticar un conill salvatge però va fallar, és probable que us poseu en contacte amb una llebre. Els conills són molt més fàcils de domesticar que aquests darrers.
