Avui en dia hi ha unes 300 espècies de lloros a la terra. Tots són molt diversos i cadascun és interessant a la seva manera. Els seus representants més importants criden l'atenció especial. El lloro més gran en termes de pes i longitud corporal es pot considerar un kakapo. Aquesta rara espècie està a punt d’extingir-se, per tant apareix al Llibre Roig.
El plomatge multicolor brillant, els hàbits inusuals, la capacitat de copiar la parla humana criden l'atenció, de manera que els lloros s'han convertit en una de les mascotes més estimades. Són ocells molt sociables, es porten bé amb les persones i no suporten la soledat, també són considerats els ocells més intel·ligents que viuen a la Terra.
Kakapo: lloro de mussol gran
Els lloros Kakapo només viuen al territori de Navoi Zealand. La longitud del cos d'un representant adult arriba als 60 cm, un ocell pot pesar fins a 4 kg. La vida útil d'aquesta espècie arriba als 95-100 anys. El color del plomatge del kakapo és de color groc verdós amb ratlles negres a la part posterior, al plum el plom forma un disc facial, com en els mussols. Aquests ocells desprenen una olor molt picant, però agradable, similar a la de les flors silvestres.
Kakapo és l'única espècie de lloros que no pot volar. Els músculs atrofiats i la quilla subdesenvolupada permeten que les ales es puguin utilitzar només com a planador, descendint des de la part superior d’un arbre fins al terra. Aquests ocells són nocturns. Durant el dia seuen als caus o a les escletxes de les roques i a la nit surten a buscar menjar. Amb aquest propòsit, els kakapos poden passar fins a diversos quilòmetres per nit per camins ja trepitjats. S’alimenten d’arrels, baies, llavors i saba de plantes, pol·len de flors, molsa, bolets i fins i tot petits rèptils.
Temporada d'aparellament de Kakapo
El gust preferit de Kakapo són les llavors de l’arbre Rimu. El pic de reproducció activa d’aquestes aus cau l’any de la collita abundant de l’arbre. Això passa cada 2 o 4 anys. La temporada d’aparellament del kakapo dura de 3 a 4 mesos. Durant aquest període, els mascles són molt actius. Per tal d’atraure l’atenció de la femella, emeten un crit molt fort, semblant al gruny d’un corb. Per difondre millor el so, caven petites fosses en forma de bol de fins a 10 cm de profunditat i les utilitzen com a ressonador. Els mascles es reuneixen i competeixen entre ells. Molt sovint hi ha baralles per a les femelles, ja que entre els individus d’aquesta espècie, el nombre de mascles és molt superior. Durant el ritual d’aparellament, perden fins a la meitat del seu pes.
En sentir la crida del mascle, la femella kakapo sovint ha de caminar fins a diversos quilòmetres. Després d’un simple festeig, es produeix el procés d’aparellament. Després, la femella se’n va i el mascle continua plorant amb l’esperança d’atraure una nova parella.
La femella pon ous 10 dies després de l’aparellament. El niu de kakapo està disposat sota branques d’arbres, en socs, forats, escletxes de roca. Està revestit de pols o plomes d’arbres. La femella s’encarrega de la posta d’ous i de la descendència eclosionada, deixant el niu a la nit per buscar menjar.
Descendència de Kakapo
A la posta hi ha sovint 2 ous, menys sovint fins a 4 ous. El període d’incubació és de 30 dies. Els pollets eclosionats són sords i cecs en un canó gris. Volen en un termini de deu a dotze setmanes. Després de diverses setmanes de vida dels pollets, la femella surt del niu i només torna a alimentar la descendència durant 6 mesos. Després de deixar el niu de la mare, els pollets es queden a prop fins a l'edat d'un any. Sovint només un pollet sobreviu de la posta. La pubertat es produeix en els homes als 5 anys i en les dones als 9 anys.
