Si sou el propietari d’un amic amb plomes, l’haureu de mostrar a un especialista (ornitòleg) almenys una vegada a l’any amb finalitats preventives. Tot i així, sovint només busquem ajuda quan l’ocell ja està malalt. Com esbrinar què passa amb la vostra mascota abans que vingui el metge? Els indicadors de la mala salut d’un lloro són l’aspecte i el comportament. A continuació s’enumeren alguns signes típics de la malaltia.
Instruccions
Pas 1
L’ocell dorm molt o quasi tot el temps, no juga, no neteja les plomes. Els ulls adolorits, les secrecions nasals i els esternuts indiquen que l’ocell té refredat.
Què cal fer: escalfeu-lo sota el llum, la temperatura s’ha de mantenir entre 30 i 35 graus. Tingueu en compte, però, que un costat de la gàbia està ombrejat. L’ocell hauria de poder amagar-se si fa calor. Al principi, gairebé totes les malalties no complicades de les aus es tracten escalfant.
Pas 2
Respiració intermitent. L’ocell respira intensament o ensuma, tot i que exteriorment sembla pràcticament sa. El més probable és que la malaltia ja s’hagi crònic.
Què cal fer: és urgent mostrar-ho al metge, el diagnòstic només es pot fer amb un examen més exhaustiu.
Pas 3
Si, assegut en una perxa, l’ocell manté la cua perpendicular al terra, és un senyal molt alarmant. Símptomes similars poden indicar problemes pulmonars.
Pas 4
Vas notar que el lloro va començar a beure molt. Els problemes amb el tracte gastrointestinal i els ronyons s’acompanyen de problemes similars.
La diarrea és un altre signe d’inflamació gastrointestinal. Si us sentiu malament, un lloro pot seure al terra de la gàbia durant molt de temps, a partir d’un ocell actiu i alegre que es convertirà en un passiu i trist.
Què cal fer: donar infusió de camamilla, transferir-la a aliments fàcilment digeribles, posar una làmpada (preferiblement d'infrarojos) al costat de la gàbia.
Pas 5
Van aparèixer creixements a les cames, les articulacions van estar inflamades, enrogiment i petites ferides: una paparra o infecció bacteriana.
