Les pergamines són prou modestes i resistents. La seva popularitat generalitzada es deu a la seva assequibilitat i facilitat de manteniment. Abans de comprar un lloro, hauríeu de familiaritzar-vos amb les característiques d’aquesta raça per assegurar-los una vida sana i llarga.
On comprar un periquito?
Hi ha diversos llocs on es pot comprar un periquito. Es tracta de nombroses botigues d’animals, vivers i mercats. El primer i el segon mètode es consideren més fiables, però també hi ha desavantatges: els preus poden ser més alts que al mercat, hi ha menys opcions. Segona opció: el mercat: els preus són més baixos, hi ha més opcions. També us poden explicar amb més detall les característiques d’aquests lloros i la seva cura. La majoria dels venedors crien personalment els ocells, però això, al seu torn, no dóna cap garantia.
Si teniu previst criar lloros amb el pas del temps, és millor comprar-los no al mercat d’aviram o a la botiga, sinó al criador. Això permetrà avaluar els pares del pollet, així com esbrinar el color dels parents de l’ocell, per tal d’imaginar de quin color poden resultar els pollets.
Com triar un lloro?
Abans de comprar un lloro, heu de saber alguna cosa d’aquest ocell. S'ha de tenir en compte que es tracta d'ocells escolaritzats i, fins i tot a casa, és millor mantenir-los en parelles. Però si encara en voleu, és millor comprar un mascle jove, que sigui més flexible i mans.
En qualsevol cas, és millor adquirir un ocell jove, cosa que contribueix a la ràpida adaptació del lloro a noves condicions.
En primer lloc, heu de mirar de prop l’aspecte i el comportament de les plomes. Un lloro sa té les ales ben ajustades, els ulls vius i brillants, el bec net i net. Cal parar atenció a la cera: aquesta zona de pell engruixida a la base del bec ha de ser llisa i neta.
Les ungles d’una mascota sana solen ser afilades i rectes. Els moviments han de ser fluids i segurs i el lloro mateix ha de ser actiu i inquisidor.
En cap cas, no s’ha de comprar un ocell si es té dubtes sobre el seu estat de salut. No s’han de prendre ocells lents i arrufats amb cera i bec estratificats: estan malalts o vells.
Consells útils per tenir cura del lloro
En comprar un ocell, heu d’aprendre el màxim possible sobre els seus hàbits i dieta. Les principals condicions de vida d’un lloro en una gàbia són el bon menjar, la neteja, un lloc lluminós, l’absència d’embotit i el fred. Aquestes són les condicions que determinen la llarga i exitosa vida del perruquer.
La neteja del lloc és la clau per a la salut de l’ocell. La brutícia i la humitat a la gàbia provoquen diverses malalties, per tant, la casa de l’ocell s’ha de netejar el més sovint possible. Si viuen dos lloros a la gàbia, a l’estiu cal netejar-lo cada dos dies, a l’hivern, 2-3 vegades a la setmana.
La part lluminosa de l’habitació és la més adequada per guardar ocells. Tot i això, la gàbia no s’ha de col·locar molt a prop de la finestra perquè el lloro no passi.
L’aliment principal d’un lloro és el menjar de cereals. Podeu donar civada o mill. També és un bon complement a la dieta: espigues de civada i blat, a més, es tracta d’una mena de gimnàstica per a l’ocell que impedeix el rebrot del bec. Al menú dels lloros, podeu afegir llavors de lli inflades en aigua, blat de moro o llavors d’herba salvatge. Com a delícia, podeu donar-hi algunes nous o algunes llavors de gira-sol.
Cal alimentar l’ocell només amb aliments frescos, traieu les restes d’aliments sense menjar a temps per evitar la propagació de microbis. Haureu de canviar l’aigua diàriament, no oblideu esbandir el bevedor.
Deixar anar el lloro a passejar és un procediment necessari per mantenir una bona forma física. No el deixeu sense vigilància: si les finestres i les portes estan obertes, l’ocell pot sortir volant.
