De vegades, els propietaris de gats han de fer front a malalties neurològiques de les seves sales. Un dels tipus d’aquestes malalties és l’epilèpsia. L'epilèpsia és un trastorn del cervell amb convulsions i convulsions. Els propietaris d’animals de companyia han de ser conscients que, com més aviat s’iniciï el tractament, més eficaç serà.
Instruccions
Pas 1
Determineu la causa de l’epilèpsia Cal tenir en compte que hi ha dos tipus de convulsions epilèptiques. L'epilèpsia pot ser primària o secundària. L'epilèpsia primària (idiopàtica) sol ser causada per canvis genètics en el cos del gat. La secundària (simptomàtica) sol ser un símptoma d'altres malalties que té l'animal. A més, l’epilèpsia secundària pot resultar d’una lesió cerebral traumàtica.
Pas 2
Per identificar les causes de les crisis epilèptiques, cal anar a una clínica veterinària i fer-se la prova, així com fer-se proves especials. Si es detecta epilèpsia simptomàtica, és necessari tractar la malaltia subjacent. Després d’això, les crisis epilèptiques haurien d’aturar-se. Quan se li diagnostica una epilèpsia idiopàtica, l’animal necessita una major atenció i un control constant.
Pas 3
Si les convulsions epilèptiques es produeixen a l’animal amb la suficient freqüència, s’hauria de començar el tractament. El tractament de l’epilèpsia consisteix en l’ús d’anticonvulsivants especials, a més de vitamines i minerals per millorar la circulació cerebral. Cal tenir en compte que les dosis de fàrmacs s’han de seleccionar individualment, en funció dels resultats de les proves i tenint en compte l’estat general de l’animal. El curs del tractament l’ha de prescriure un veterinari de l’especialització adequada. Heu de saber que els medicaments anticonvulsivants s’han de prendre estrictament d’acord amb l’esquema prescrit pel metge. Les violacions del règim de drogues poden provocar convulsions més greus.
Pas 4
Mireu atentament l’animal. Quan una convulsió és imminent, col·loqueu el gat en una habitació fosca i càlida. Col·loqueu coixins si és possible. Eviteu obrir la força de la mandíbula del gat durant una convulsió, tret que estigui asfixiant-se.
Pas 5
Inicieu una llibreta especial i anoteu regularment tota la informació sobre les convulsions: data, hora, durada i estat de l’animal. Feu un examen complet de l'animal anualment.
Pas 6
Intenteu alimentar al vostre gat aliments especials dissenyats per a animals amb una malaltia similar. Intenta protegir el teu gat de l’estrès. Una atenció adequada pot escurçar la durada i la freqüència de les convulsions.
