Si el propietari del lloro s’enfronta a la tasca d’acostumar-lo a les mans, això no serà difícil. Els lloros són ocells sociables, s’avorreixen per seure sols en una gàbia i, tard o d’hora, fins i tot el lloro més tossut o temerós prendrà contacte.
Instruccions
Pas 1
No cal precipitar-se, entrenant un lloro comença per acostumar-se a la societat humana. La gàbia es col·loca a l’altura del creixement. Cal apropar-se a l’ocell més sovint per comunicar-se o alimentar-se. Feu-ho amb cura, sense moviments bruscos, anomenant afectuosament el nom de la vostra mascota.
Pas 2
Quan el lloro aprèn a menjar menjar sense por a la proximitat del propietari, podeu intentar convidar-lo a prendre menjar de la mà a través de les barres de la gàbia. Al principi, l’ocell es negarà, així que és bo atraure-la amb la seva delícia favorita. Al mateix temps, heu de trucar a l’ocell pel seu nom.
Pas 3
Si sou pacient, al cap d’uns dies, segons la naturalesa del lloro, començarà a menjar de la seva mà. Ara podeu provar d’alimentar el lloro a la gàbia. Al principi, es negarà obstinadament, però no cal treure la palma amb menjar de la gàbia, al cap d’uns minuts el lloro s’atrevirà a menjar de la mà. Naturalment, l’ocell ha de tenir gana abans d’això.
Pas 4
Poc a poc, el lloro s’hi anirà acostumant de manera que pujarà al palmell amb menjar i en menjarà sense por. Per ensenyar a un lloro a seure sobre un dit, heu d’acostar la mà a la perxa on està assegut l’ocell. Ja està acostumada a la mà i ella mateixa es mourà al dit. Si això no passa, haureu de tocar lleugerament la panxa entre les cames, després de la qual cosa el lloro s’asseu de bon grat al dit estès.
Pas 5
Hi ha exemplars individuals de lloros que rebutgen el menjar de les seves mans, aleshores els pot interessar alguna cosa molt atractiu per a ells. Per exemple, als lloros els agrada molt mirar-se al mirall. Si el porteu al costat, podeu atraure l’ocell a la mà del propietari. Un cop superada aquesta barrera psicològica, el lloro sempre anirà de bon grat al propietari.