El gat de Pallas és un mamífer depredador de la família dels felins. Per tant, exteriorment, aquest animal és molt similar a un gat domèstic. Però hi ha una sèrie de diferències característiques entre aquestes espècies.
Instruccions
Pas 1
El gat de Pallas viu a les regions d’estepa, estepa forestal i muntanya de l’Àsia central i central amb un clima fortament continental. Les condicions d’hàbitat en determinen l’aspecte. La mida del cos és de 52 a 65 cm de longitud i la cua de 23 a 31 cm. El pes del gat estepari oscil·la entre 2,5 i 4,5 kg. A diferència d’un gat domèstic, el cos d’un gat palla (aquest nom es va donar al manulu en honor del científic que va descobrir l’espècie) és més dens i massiu, amb unes potes curtes i gruixudes. Per tant, per naturalesa, aquest gat salvatge és lent i maldestre. Com que no està adaptat per córrer ràpidament, en moments de perill prefereix amagar-se i esperar fora.
Pas 2
El cap del manul és petit, ample, lleugerament aplanat en direcció horitzontal. Una diferència especial entre un gat salvatge són les orelles petites i arrodonides, a diferència de les orelles de les nostres mascotes habituals. El nom llatí de l'espècie es dóna precisament en honor a la forma de les aurícules: Otocolobus manul, que es tradueix del grec per "orella lletja". Els ulls d’aquests animals són grocs, les pupil·les es mantenen rodones amb llum brillant i no adquireixen una forma semblant a una escletxa, com és el cas dels gats domèstics. Tenen una membrana parpellejant ben desenvolupada, que ajuda a evitar que els ulls s’assequin.
Pas 3
Un altre tret característic del gat de Pallas és la seva densa pell densa de fins a 7 cm de llarg, que cobreix tot el cos de l'animal. El pelatge té un color gris clar i ocre pàl·lid, i els pèls tenen les puntes blanques. A sota, el cos és marró amb una floració blanca. Hi ha franges transversals fosques al cos, les potes i la cua del gat. La punta arrodonida d’una llarga i gruixuda cua negra. A les galtes del manul s’observen mechons allargats de llana clara i les ratlles fosques van des de les cantonades dels ulls. El coll i la barbeta són blancs. Aquest color de camuflatge ajuda el gat de Pallas a caçar rosegadors, ocells i insectes, que vigila als caus i als nius.
Pas 4
Els trets característics de l’aparició del gat de Pallas donen motius als científics per suposar que la raça de gats perses té una connexió directa amb el gat d’estepa. La relació es pot rastrejar amb la forma del cap i el pelatge esponjós.
Pas 5
Avui el gat de Pallas és una espècie rara i el seu nombre continua disminuint. Això es deu en gran part a la influència humana (caça furtiva per a pells d’animals, establiment de trampes per a la captura d’animals d’estepa, gossos que mantenen solts). Es desconeix el nombre exacte d’individus, ja que l’animal té un estil de vida secret.
