Els animals, tant domèstics com salvatges, solen delectar les persones amb el seu enginy i la seva capacitat d’adaptació al seu entorn. Tot i això, no pensen gens com la gent. El treball del cervell dels animals s’ordena d’una manera lleugerament diferent.
Instruccions
Pas 1
Els ulls inusualment intel·ligents d’alguns animals, el seu desig de supervivència i altres habilitats són reflexos condicionats. Tot i que, a diferència dels reflexos sexuals, la deglució, la deglució, la defensa, els condicionats signifiquen molt més per al desenvolupament de la ment del que sembla.
Pas 2
Gràcies als reflexos condicionats, els animals aprenen a conèixer el món que els envolta. D’una banda, porten les seves accions a l’automatisme, en contrast amb una persona que és capaç de fer el mateix de maneres diferents, però, d’altra banda, desenvolupa perfectament la lògica dels animals.
Pas 3
Els experts han descobert durant molt de temps que els animals superiors (ocells i animals) són capaços de resoldre diversos problemes lògics mitjançant proves i errors. Al mateix temps, són capaços de formar connexions no només entre senyals vitals i aleatoris, sinó també dos o més estímuls insignificants. A causa d'aquestes connexions i associacions "indiscriminades", el cervell animal obté beneficis importants addicionals. Els animals i els ocells són capaços d’aprendre diversos patrons de vida i, com a resultat, acumulen coneixements sobre l’hàbitat en què viuen. Gràcies a les associacions, tenen una certa imatge del món.
Pas 4
Se sap que els animals són capaços de dominar noves habilitats i habilitats. A més, no només els recorden bé, sinó que els transmeten a altres parents, així com de generació en generació. La imitació és un altre tret que fa que els animals s’adaptin a qualsevol entorn. Imiten tot el que els envolta i els parents adopten ràpidament certes habilitats tant les unes com les altres, així com d'altres espècies.
Pas 5
Els animals es distingeixen per una memòria excel·lent i els seus cervells mai no emmagatzemen informació inútil, enviant un o altre senyal a les cèl·lules del cos en el moment adequat. Tot plegat comporta nous salts en l’evolució de les espècies i canvis en el món circumdant.
