L’adorable Pequín no deixa indiferents ni tan sols aquells a qui no els agraden especialment els gossos. Però aquells que, sucumbint a l’encant dels pequinesos, volen establir-lo a casa seva, val la pena recordar que no es tracta d’una joguina viva, sinó d’una criatura viva. I necessita ser educat adequadament, de manera que la vida amb un pequecès sigui realment harmònica i sense problemes.
Instruccions
Pas 1
Com tots els gossos decoratius, el Pequín té un caràcter complex. Els criadors d’aquests gossos observen la seva tossuderia, tendència a dominar. De vegades, els pequinesos són feliços de participar en baralles. Al mateix temps, són molt afectuosos, gelosos i no toleren la soledat.
Pas 2
La pregunta més important per a un gos és la manera de caminar. Es recomana caminar un pequec adult 3 vegades al dia, durant 15-20 minuts. El cadell necessitarà passejades encara més freqüents: 4-5 vegades al dia. Les maratons llargues estan contraindicades per a Pequín, ja que no s’han d’excés de feina. Si no podeu aconseguir que el vostre pequinès camini correctament, compreu una caixa petita per a gossos (amb un bolard dedicat per a gossos). Aquesta safata us ajudarà els dies massa freds o plujosos; als pequinesos no els agraden les gelades i la humitat.
Pas 3
Assegureu-vos d’entrenar el vostre Pequín amb un collaret i una corretja. No és una mala idea comprar-li un mono amb pluja. Abans de portar el gos amb totes aquestes municions al pati, practiqueu a casa: el gos s’ha d’acostumar a la seva nova vestimenta. Si el gos és culpable, no li crideu i, a més, no feu cops. És possible que la vostra mascota s’espanti sense entendre per què està sent castigat. Utilitzeu una veu tranquil·la i severa per castigar el vostre gos. Els pequinesos són tossuts, però més aviat intel·ligents.
Pas 4
El luxós abric dels pequinesos és una gran preocupació per als seus propietaris. Compreu un raspall de massatge i una rara pinta de metall amb dents arrodonides per pentinar qualsevol embolic. Les àrees problemàtiques del Pequín són el coll, les aixelles i els luxosos "pantalons". Aquí és on la llana pot rodar. Eviteu-ho ensenyant al vostre cadell a estar còmode amb el raspallat diari. Fins i tot si el vostre gos no participa en exposicions, hauria de quedar net. No jugueu amb ell mentre es raspalli; el gos no ha de considerar els pinzells i les pintes com a joguines o eines de tortura.
Pas 5
Els pequinesos necessiten companyia. Fins i tot als gossos més grans els agrada jugar. Compreu boles toves per al gos: simplement no pot agafar-ne de llises a les dents. Per evitar que el vostre gos sigui tímid i poc sociable, comuniqueu-vos amb ell tant com sigui possible. Una mascota necessita mitja hora de comunicació diària. Tan estressant com sigui el vostre horari, incloeu parlar amb el vostre gos i rascar-vos darrere de l’orella. Els pequinesos no només necessiten paraules afectuoses, sinó també contacte tàctil.
Pas 6
El Pequín és un gos molt intel·ligent, però no pertany als gossos de servei i no està obligat a entendre’t perfectament. És poc probable que porti sabatilles a les dents. Però recordarà ràpidament el seu sobrenom, aprendrà les ordres "Fu", "Caminar", "Per a mi" i "Lloc". Repetiu les ordres més sovint i assegureu-vos de premiar el vostre gos amb el vostre regal favorit per fer-ho bé.
Pas 7
Si hi ha nens a la casa, no els permeti apretar constantment el gos, perseguir-lo, participar en jocs massa sorollosos. La vostra mascota hauria de poder descansar. Recordeu que té una psique força fràgil; en condicions adverses, el gos es pot posar nerviós i fins i tot agressiu. Però amb una actitud tranquil·la i amable, serà capriciós, però molt amable, tal com hauria de ser un veritable pequín.
