Hi ha tantes races de gossos al món que pot ser difícil de creure que l’enorme St. Bernard i el petit terrier de joguina pertanyin a la mateixa espècie: Canis Familiaris. Les races diferents difereixen no només en la mida i l’aspecte, sinó també en el caràcter, el comportament i certes qualitats. A l’hora d’escollir un gos, no s’ha de deixar guiar per una moda fugaç. Trieu un gos per a vosaltres mateixos, per al vostre personatge, no per a una temporada, sinó per molts i molts anys.
Instruccions
Pas 1
No trieu un gos que requereixi un passatemps actiu si no esteu preparat per a llargues caminades a un ritme ràpid. Les races com el Fox Terrier, el Golden Retriever, el pastor alemany o el Jack Russell Terrier no són adequades per a una persona que estima la comoditat i la pau a la llar. Eviteu les races de caça si no us podeu imaginar una nit sense un sofà càlid i acollidor.
Pas 2
No prengueu cap guàrdia ni una raça de caça si no teniu previst criar-lo seriosament. Els llebrers, els rottweiler, els dobermans i els gossos no són absolutament adequats per al paper de gos sofà i es converteixen en autèntics neurastènics sense un entrenament adequat.
Pas 3
Penseu en quant de temps podeu passar a casa? Si la vostra rutina diària no permet el contacte a llarg termini amb el gos, renuncieu a les races de guàrdia. En la vostra absència, el gos pot intentar substituir el líder alfa i convertir-se en una amenaça per als nens i la gent gran de la vostra família. En tornar un dia d’un llarg viatge de negocis, és possible que trobeu un gos perillós i completament incontrolable.
Pas 4
Decidiu per a què necessiteu un gos. Per passejar per la natura, per protegir una casa privada o per publicar-se, calen diferents races. Això reduirà significativament la llista de races seleccionades.
Pas 5
Assegureu-vos de tenir en compte la presència de nens petits a la casa o la perspectiva del seu aspecte. Moltes races de lluita se centren en la lluita constant per un lloc a la manada. I són els nens els que es convertiran en els primers objectes d’agressió. No us creieu els vostres coneguts que tenen un fill de dos anys que es porten bé amb un amable pit bull terrier. Un nen petit sempre provocarà un gos. I els gossos de races de lluita són una pistola carregada, amb la qual s’ha de poder manipular i manipular-la amb molta cura. No val la pena el risc.
Pas 6
Penseu en quant de temps esteu disposat a dedicar a cuidar un gos, esteu disposats a tolerar grumolls de pèl de gos que roden per terra? Les races com el dachshund, el dàlmata o el gran danès requereixen poca o nul·la preparació, mentre que els llebrers afganesos, els caniches o els retriever necessiten un raspallat o una preparació acurada.
Pas 7
Penseu en les reaccions dels vostres veïns i la insonorització de les parets dels vostres apartaments. Hi ha races silencioses, com el Boxer o el Pastor Alemany, i molt sorolloses, com el Fox Terrier, el Dachshund o el Lapdog. Si el gos està sol a casa durant molt de temps, esdevindrà inevitablement un objecte de preocupació per als altres. Un cadell petit pot udolar o bordar fort per cridar l'atenció sobre si mateix.
Pas 8
Penseu en els detalls del vostre hàbitat. Hi ha un parc, un erm, un parc infantil per a gossos a prop de casa on pugueu deixar el gos fora de la corretja? Presteu atenció a quins gossos veieu més sovint mentre passegeu.
Pas 9
No dubteu a fer preguntes als criadors i criadors de gossos. Que cadascun d’ells elogi la seva raça, preste atenció a la gent també. No és casual que s’hagi notat que amb el pas del temps, el propietari i la mascota s’assemblen. Penseu si us agrada comunicar-vos amb aquest propietari en particular d'un perro basset o un chow-chow i si esteu disposats a convertir-vos en una mica com la raça de gossos escollida.
