Les pergamines són ocells bonics i divertits. Si voleu tenir aquest miracle per vosaltres mateixos, tingueu en compte que els perruquers es crien en nius de lloros. Es poden criar en qualsevol estació, però serà millor criar a l’estiu. L’aire càlid i les llargues hores de llum del dia són propicis per a això. A l’hivern, la cria de lloros és molt més difícil. Si la natura no ho permet, haureu de mantenir una durada de 18 hores mitjançant il·luminació artificial. La temperatura hauria d’estar al voltant dels 21C.
Instruccions
Pas 1
Cal començar a criar lloros amb la instal·lació de llocs de nidificació. Els nius poden ser de fusta, en forma de caixes. Són semblants a les cases dels ocells, però de mida una mica més petita (45x35x30 cm). Aquestes cases estan penjades en gàbies i voleries a una distància d'almenys un metre del terra. A les gàbies, és millor instal·lar nius a l’exterior, de manera que no ocupin massa espai. Durant la nidificació dels lloros, les closques d’ou amb farina d’ossos haurien d’estar a la gàbia. Són rics en calci i fòsfor. I perquè la femella formi una closca abans de posar ous, això és extremadament necessari.
Pas 2
Els aficionats a la vida salvatge gaudiran d’atreure ocells salvatges com cigonyes a nius artificials. Un pneumàtic de cotxe antic es pot col·locar damunt d’una torre d’aigua o una estructura similar. Podeu fixar un escut de fusta a la part superior d’un gran arbre. El més important és volar fins al niu i, a continuació, es pot fer la nidificació. Hi va haver intents d’atraure amb èxit cigonyes a diferents punts d’Europa, quan la roda estava muntada sobre un pal o sostre de fusta. I van lligar fustes a la roda. Aquests nius van ser llavors "recollits" pels ocells, de manera que no va haver de construir nous nius, que poguessin arribar fins a diversos centenars.
