Els hàmsters domèstics són una de les mascotes més estimades tant pels adults com pels nens. A la pràctica moderna, és molt habitual trobar diversos tipus de hàmsters a les llars. Per exemple, dzungari o sirià. Aquests últims tenen una sèrie de trets característics.
El hàmster sirià és una de les mascotes més habituals. Són molt modestes, netes, són fàcils de mantenir i alimentar. Fins i tot els nens aprendran a cuidar un hàmster sirià. El color sol ser daurat, però hi ha crema i sorra. Mides 13-19 cm, pes de 100 a 200 grams.
És convenient guardar aquests hàmsters en una gàbia amb una safata de plàstic. La gàbia ha d’excloure la fugida de l’animal: els hàmsters són criatures molt àgils. S’utilitza serradures com a farciment, però podeu posar-hi una mica de fenc o paper perquè el hàmster es construeixi una casa.
El hàmster sirià apreciarà la roda corrent i hi passarà molt de temps.
Com a pinso s’utilitzen diverses mescles de grans que contenen mill, civada, lli, ordi, llavor de canari, llegums i blat de moro. No us importa menjar una amanida verda de hàmster, pastanaga o poma. No beuen molt, però és millor instal·lar-hi un bol.
De vegades cal donar formatge cottage, crema de llet, un tros de carn magra. És molt útil per a la vida dels hàmsters sirians.
Els hàmsters sirians no s’han d’alimentar amb fruits dolços, grassos, de col, col i menjar de la taula humana.
Aquesta espècie es reprodueix fàcilment, però abans de decidir-se per la cria, cal pensar què fer amb els nombrosos descendents.
Els hàmsters sirians poden viure sols, tenen prou comunicació amb el propietari i poques vegades mosseguen.
La vida dels hàmsters sirians és de dos anys.
