Alguns propietaris de lloros mantenen les plantes d’interior a la mateixa habitació i ni tan sols sospiten que poden ser fatals per a les seves mascotes. Abans de comprar qualsevol flor casolana, assegureu-vos que sigui segura per no exposar la vida del lloro a una amenaça invisible.
Enverinament vegetal
El símptoma principal de la intoxicació per llor amb una planta d’interior és el trastorn del tracte gastrointestinal, que s’acompanya de vòmits i diarrea. L'ocell es nega a alimentar-se, es fa letàrgic i es poden veure grans no digerits en els seus excrements. Si això li passa al vostre lloro, doneu-li immediatament algun medicament absorbent i porteu-lo al veterinari tan aviat com sigui possible.
Intenteu tancar qualsevol planta d’interior de la gàbia del lloro amb cortines o persianes per protegir-vos de problemes imprevistos.
Per aconseguir que l’ocell prengui el medicament, aixafeu-lo en un bevedor, afegiu-lo a aliments humits o barregeu-lo amb aigua deixant-lo caure al bec d’una xeringa amb l’agulla o la pipeta retirada. Com a absorbent, el carbó actiu normal o medicaments com Enterosgel o Enterodez, que es poden comprar a qualsevol farmàcia, són molt adequats.
Plantes verinoses per als lloros
En primer lloc, els lloros no poden estar a la mateixa habitació amb representants de la família dels aroides com Dieffenbachia, Anthurium, Alocasia, Zamioculcas, Zantedeschia, Monstera, Taro, Spathiphyllum, Syngonium, Epipremnum i Philodendron. Aquestes plantes tenen elements de teixit excretor molt diversos, a més de propietats protectores: quan s’hi acosta un lloro, el seu suc verinós pot causar inflor de la mucosa de la boca i de la laringe.
En cas de contacte amb els ulls, el suc secretat per plantes verinoses per als lloros pot provocar conjuntivitis i provocar canvis irreversibles a la còrnia.
Les plantes de la família de les euforbies no porten menys perill per als lloros: crotó, jatrofa, en realitat euforbia i la mateixa akalifa. Contenen euforbina, que provoca intoxicacions molt greus, acompanyades de cremades no cicatritzants, úlceres, inflamació de la mucosa i disfunció gastrointestinal.
S'ha de prestar una atenció acurada a representants de l'amaryllis com gipperastrum, clivia, eucharis, hemantus i hymenokallis. Contenen moc, que, si es danya, surt i enverina el cos d’un lloro incaut amb les seves substàncies verinoses.
No es recomana conservar a casa i plantes brillants de la família de les Solanàcies: brovallia, pebre decoratiu, brunfelsia, brugmansia, solandra, tabac fragant, dopatge, belladona o petúnia. Contenen alcaloides que causen nàusees, vòmits, somnolència i danys al sistema nerviós central dels lloros.
De les coníferes, un teix pot ser perillós per a un lloro.
