En comprar una mascota nova, pot ser difícil esbrinar-ne el sexe. La capacitat de determinar amb precisió si hi ha una femella o un mascle davant vostre esdevé extremadament important si decidiu comprar un perruquer. El fet és que el comportament i la capacitat d’aprenentatge d’aquestes aus depenen en gran mesura del seu gènere.
Instruccions
Pas 1
Si és possible, espereu fins que el lloro sigui un mes i mig des que va néixer. Quan són molt petites, és gairebé impossible determinar el seu gènere, sobretot si no es té un coneixement ornitològic profund.
Pas 2
Presteu atenció a la cera de lloro. Aquest és el nom de la formació de la pell, que es troba a la part superior del bec de l’ocell. En els mascles, aquesta zona sol ser blava o blava clara, mentre que les femelles solen ser de color marró. Tanmateix, sota una forta tensió o durant la muda, aquesta zona pot tornar-se blava a les femelles, així que busqueu altres signes del sexe dels periquitos.
Pas 3
Si no ha passat un mes des del naixement de la vostra mascota, el color de la cera no s’expressarà amb tanta intensitat. En els mascles, durant els primers 30 dies de vida, la zona per sobre del bec té un color uniforme de color porpra-rosa. La cera de les femelles joves al principi és heterogènia i presenta marques blanques sobre fons blau clar o beix clar. La presència d’una fina vora blanca al voltant de les fosses nasals també pot ser un senyal que hi hagi una noia al davant.
Pas 4
Mireu les potes del perruquer. En les femelles, són rosades. I les potes dels mascles tenen un to blavós. Per determinar el sexe d’un lloro amb més precisió, és millor mirar-los no un per un, sinó quan estan junts.
Pas 5
Preste atenció al comportament de l’ocell. Les femelles són menys actives. Això es nota especialment en un entorn poc habitual per a les aus. Un cop en un lloc nou, els mascles comencen a estudiar amb curiositat tot el que els envolta. Les noies, en canvi, comencen a posar ordre a la gàbia. Hi llencen tot allò que els sembla superflu.
Pas 6
Escolta la cançó del lloro. Les femelles solen cantar amb menys freqüència. Les seves cançons són molt més curtes i menys boniques. A més, són més difícils d’entrenar i comencen a parlar amb menys freqüència que els homes.
