Un cop decidit per la raça del gos, tindreu un esdeveniment igualment important: triar un cadell. Els cadells petits s’assemblen molt, de manera que és bastant difícil determinar quin és el vostre. Algunes persones pensen que el gos ha de mirar als ulls i tot quedarà clar. Altres diuen que el "vostre" cadell és el que us vindrà a la ment.
Instruccions
Pas 1
Anant a buscar un cadell, probablement ja decidireu per a què necessiteu un gos. El caràcter no sempre depèn de la raça. En una mateixa ventrada neixen cadells completament diferents. Mireu de prop cadascun d’ells. Si esteu adquirint un futur guàrdia, el cadell ha de ser viu, divertit i fort. Un cadell lent i tranquil és adequat per caminar, però no per caçar. A més, un cadell massa lent pot tenir algun tipus de malaltia congènita.
Pas 2
L’edat ideal per vendre un cadell és d’1,5 mesos. Abans d’aquesta època, el cadell encara no ha format la psique del tot i, en el futur, pot tenir un efecte negatiu en el seu personatge. Un cadell de més de 3 mesos tampoc no és la millor opció, ja que a aquesta edat el gos ja ha format molts hàbits, dels quals serà difícil deslletar-lo i reeducar-lo. Per contra, es recomana escollir un gos per a exposicions a partir de 3 mesos. Com més vell és el cadell, més notable és el seu pedigrí exterior. Com que tots els nadons són iguals, havent adquirit un cadell molt petit, corre el risc de decebre’s més endavant. És possible que no noteu immediatament que el cadell no sembla un "pare" de la foto, sinó un "veí" de la porta d’entrada. Però, com diuen, "el que ha crescut ha crescut". Si t’ha passat aquesta decepció, no renunciïs al gos, perquè independentment de la raça, t’estimarà i et respectarà.
Pas 3
Un cadell sa té un pelatge brillant i uniforme. Els ulls del cadell brillen i no hi ha d’haver acumulacions purulentes a les cantonades. El nas ha de ser humit i fresc i les orelles netes i inodores. L’abdomen no ha d’estar inflat ni dolorós quan es toca. Un gos sa és actiu, participa en tots els jocs i no se situa al marge; té una gran gana.
Pas 4
Feu algunes proves petites als cadells. Per exemple, doneu-los una mà aguda. Qui no té por d’acostar-se és el més valent. O llença una joguina a terra que no hagin vist abans. La joguina no ha de ser massa gran ni sorollosa, si no, s’arrisca a espantar els cadells. Un cadell que no fuig, però que s’interessa pel tema, és un autèntic temerari.
Pas 5
Si el cadell et saluda amb els braços oberts, això no és bo. Quan el nadó creix, el seu personatge pot seguir sent el mateix, amable i afectuós. Però l’inconvenient és que pot conèixer d’aquesta manera no només tu, sinó també qualsevol transeünt, ja sigui un amic o un enemic. Si això no us fa por, preneu un cadell com aquest. En la seva "cara" obtindràs un amic fidel i amable.
