Molt sovint la gent té ocells com a mascotes. Els compren gàbies àmplies, còmodes menjadors amplis i menjar saborós. Tard o d’hora, tots els propietaris s’enfronten a la qüestió del sexe dels lloros, sobretot quan és necessari creuar-los per obtenir descendència.
Instruccions
Pas 1
A una edat primerenca, hauríeu de mirar la cera: una petita zona de pell que es troba directament sobre el bec d’un lloro. En les femelles, té un to blau amb prou feines notable amb una vora blanca al voltant de les cavitats nasals. En els mascles, el color va del rosa al porpra, pot tenir una superfície llisa i brillar. A mesura que maduren, el color del bec canvia i esdevé de color marró-blanc a les femelles amb una vora gris del bec; en els mascles, el bec canvia a índigo i té un to brillant i brillant.
Pas 2
Per determinar el seu gènere, cal fixar-se en la presència d’una màscara, que sempre indica la petita edat de la mascota. Per als cabdells, és característica una màscara de cap groga, que no existeix en els lloros joves. A una edat primerenca (3-4 mesos), els lloros tenen un color ploma ondulat, començant per la cera.
Pas 3
Quan un mascle o una femella compleixen entre 4 i 6 mesos i es converteixen en representants adults de les aus, podeu determinar fàcilment el seu sexe pel color de les plomes i la cera. Per tant, en un mascle de plomatge verd o blau, el cuc de cera adquireix un to blau clar, en contrast amb els mascles, el color de les plomes dels quals és groc, blanc o tacat. En aquest cas, el color de la cera es manté igual que a una edat primerenca. En les lloretes femelles adultes, la cera sempre és marró, no es modifica durant tota la vida del lloro.
Pas 4
Si és impossible determinar el sexe del lloro per la cera, en els casos en què la cera és incolora o el seu color apareix a una edat més madura, es fa una anàlisi d’ADN, segons els resultats del qual el sexe del lloro es reconeix amb un 99% de confiança. Aquesta anàlisi és molt eficaç en dubtes sobre l’establiment del sexe d’un lloro, els seus resultats sempre es confirmen amb l’aparició de la maduresa, quan ja és possible jutjar el sexe de manera fiable per altres signes.
